Tutejant coloms
Dos dels (molts) trets interessants de l´euskara són, d´una banda, l´absència de gènere als substantius/adjectius, de l´altra les formes al.locutives de la conjugació. El problema és que aquest darrer trenca amb la neutralitat de gènere que genera el primer.
És una característica ben coneguda i estudiada de la llengua: quan dues persones es tutegen, els parlants introdueixen marques del gènere de l´interlocutor/a en gairebé totes les formes verbals; no només quan el subjecte és la 2ª persona. És a dir: no només "tu fas" té marca de masculí o femení, sinó també "això és" -aquesta seria una forma al.locutiva.
(així, aquesta famosa cançó del grup Negu Gorriak duu per títol "Geurea da garaipena", on Da és la forma "neutra" 'és', però al llarg de la cançó el que diuen és, si no ens falla l´oïda, Geurea dek garaipena i Geurea den... fent servir les variants guipuscoanes de Duk i Den, formes al.lucutives masculina i femenina. La traducció literal seria una cosa com "nostra tens (tu, mascle) la vistòria' i 'nostra tens (tu, femella)..'. Curiosament alguna web amb la lletra de la cançó només fa constar la forma masculina Dek)
el problema no és tant que aquestes formes introdueixin el gènere dins la llengua, sinó que ho poden fer de manera esbiaixada. Intentem i.lustrar aquest fet amb tres textos.
.El primer és aquest estudi sobre l´euskera de Sara, escrit per Hugo Schuchardt fa un segle. L´estudi inclou textos amb traducció alemanya i notes explicatives. Pengem l´inici del text i un fragment posterior amb les notes corresponents
un dels dos protagonistes del text tuteja l´altre, que al seu torn el tracta de vostè, (el primer ho fa amb alguna inconsistència que veiem a la nota 12: les formes al.locutives haurien de desaparèixer en frases subordinades i aquest parlant només segueix la norma a mitges). Però el més interessant és el que llegim a la nota 2: Schuchardt ens explica que les parelles que es tutegen ho deixen de fer en casar-se i, més interessant encara, que les serventes eren tractades de vostè per les dones per qui treballaven, de tu pels homes
(La nota 4, molt extensa, l´hem deixada fora, però també és molt interessant: parla de les interjeccions To i No, adreçades a homes i dones respectivament; Schuchardt veia difícil establir una relació directa entre To i els fonemes al.locutius masculins, -a i -k)
.A les obres completes de René Lafon hi ha uns quants articles sobre el tuteig basc; en pengem unes poques fragments (negreta nostra)
Dans des chansons citées par Francisque Michel (Le Pays basque, 1857), sont tutoyés au masculin; l' Angleterre,(.) une palombe ürzo (.) Dans les Chants populaires (.) de Sallaberry (1870), sont tutoyés au masculin (.) la palombe et le soupir (.) Quand Dechepare s'adresse au lecteur, il emploie des formes masculines, comme il est naturel lorsqu'on tutoie et que l'on fait abstraction (.) du sexe de celui a qui l'on s'adresse. (.) Lardizabal a écrit (Testamentu Zarreco (.)) dans une phrase s'adressant au serpent: lurra jango den «tu mangeras de la terre». «Sans doute, dit Azkue, Lardizabal se souvenait-il, en écrivant ceci, du féminin castillan «serpiente» plutot que de 1'épicene basque suge (.) Michelena (.) ajoute ce fait frappant. «Au moins dans les environs de Rentería, une femme emploie meme le tutoiement masculin pour se parler a elle-meme: Ori Olako duk! ce doit etre un te!!»
al final de l´article pengem dos dels textos citats per Lafon. Fixem-no de moment que el linguïsta gascó seguia la tradició i trobava així normal que les formes de tuteig per defecte fossin la masculina: si algú s´adressa a un animal, a un ésser inanimat.. fins i tot quan una dona parla amb ella mateixa.
.Aquesta darrera qüestió va ser tractada més a fons fa uns anys en un blog basc. L´article és d´un traductor que es va trobar en el dubte de com reproduir en euskara el diàleg interior de la protagonista d´un libre. La solució que es va plantejar inicialment -que seria la solució normativa- consistia en fer que la dona parlès amb marques de masculí tret del cas concret en què "desdobla" el seu jo i s´adressa a ella com si fos algú que té al davant:
a) 1. pertsonan
Ozen hitz egitearen parekoa da, 1. pertsonan mintzatzen baikara, eta hiztunak, gizona izan edo emakumea izan, toka egiten du.
Pentsatu nuen neure artean, «Gaur ez nagok batere ongi. Beste egun batzuetan baino lan gutxiago egin diat, eta, halere, ez nauk gauza deusetarako ere. Hobe diat siesta pixka bat egin, eta gero paseo bat». Pentsatu eta egin.
b) 2. pertsonan, proiekzioa eginez
Neure buruarekin egiterakoan, «neure burua» beste pertsona bat balitz bezala egitea. Ni eta neure burua, neuregandik kanpo dagoen norbait.
Esan nion neure buruari, «Fernando, gaur ez hago batere ongi. Beste egun batzuetan baino lan gutxiago egin duk, eta, halere, ez haiz gauza deusetarako ere. Hobe duk siesta pixka bat egin, eta gero paseo bat». Pentsatu eta egin.
Esan nion neure buruari, «Amaia, gaur ez hago batere ongi. Beste egun batzuetan baino lan gutxiago egin dun, eta, halere, ez haiz gauza deusetarako ere. Hobe dun siesta pixka bat egin, eta gero paseo bat». Pentsatu eta egin.
Kasu honetan, gizonak toka eginen du, gizon bati ari zaiolako. Emakumeak, emakume bati ari zaionez, noka.
a manera d´apèndix: aquests són els dos textos del s.XIX citats per Lafon; en tots dos el protagonista parla amb un ocell fent servir formes al.locutives masculines
Le Pays Basque Chants populaires..
D´entrada veiem que la traducció del mot Ürzo és a un text Colombe/ramier -per tant en principi podria tractar-se del tudó. A l´altre Colombe. En aquest text del bascòleg J.Vinson trobem la traducció blanche Palombe -i una mica abans, potser paradoxalment, un simple Uso sense l´adjectiu blanc, és 'colombe'
creiem que els tudons blancs no són (gens?) habituals. Potser hem de veure en els ocells dels dos primers textos i també en aquests uso/palombe el colom salvatge -la palomba occitano/gascona?
no falten però els textos on el Palombe gascó designa el tudó; vegeu aquí aquí:
o aquí -el text, de 1957, té una 2º versió de 1964 on l´autor afegeix a Palombe "pigeon ramier". Potser però en tots dos casos està senzillament fent servir l´accepció francesa habitual
i ja abans Azaïs, rebutjant la definició d´Honnorat -i per tant la de Mistral/Sauvages. Al seu text (i en un que hem penjat anteriorment) veiem que potser sí que el tudó té l´equivalent poètic Colombe -malgrat no ser blanc:
en aquesta preciosa web sobre un naturalista aficionat de Biarritz, P. Ducourrau, veiem que va descriure la Paloumbe gascona, Columba palumbus (tudó) d´una manera que ens sorprèn: el color de potes, bec i ulls correspon al tudó, però l´ocell és dit "plus petit que le Ramier". Potser aquesta definició de Ducourrau és deguda a la influència de la definició del colom salvatge als vells diccionaris occitans -com la que hem vist a Mistral; però com que Mistral és posterior a Ducourrau, potser la influència vindria d´altres diccionaris, com el llenguadocià Sauvages?:
(pel colom salvatge Ducourrau va donar com a nom gascó pigeon ramier)
aquest text ens sembla un bon resum de la situació gascona (i en part llenguadociana):
Tornem a l´euskara: en basc Urzo/Uso designa a priori el colom (una possible relació d´aquest mot amb el corresponent georgià aquí i aquí; urzo també pot designar ocells marins com les gavines -tal i com passa en francès o llengües nord-italianes amb Colombe, vegeu aquí). A la pràctica, pel que hem vist ja en algun text i el que veiem en aquest Atles lingüístic, a alguns llocs Uso és el colom i el nom que designa el tudó n´és un compost Pagauso 'colom de faig', però a d´altres Uso és el tudó i aleshores és el colom qui rep un nom derivat Etxeuso 'Uso de casa'
Herri batzuetan “uso” etxekoari deitzen zaio eta mendikoari pagauso, pasarako usua... (Oñati, Azpeitia, Azkoitia, Legazpi, Errezil, Beizama, Ataun, Orio...). Beste batzuetan, aldiz, uso/urtzo basa da eta etxekoa paloma, pi¡û edo markatua: etxeuso, etxeurtzo... (Busturia, Dima, Andoain, Larraine...).
[tudó]: Kolierrik gabe bada, gaztiak direlaik eztute kolierrik, ttipixo dire, eta zaharrek erraiten zuten Rüsiako urzua...
(interessant aquest "urzo de Rússia", que ens recorda el trajecte migratori dels tudons)
en aquest text els noms són Etxeuso i pagauso respectivament pel colom domèstic i el tudó -que però també és de nou anomenat amb el simple Uso o Urzo (pel colom salvatge del qual prové el domèstic, Xoloma o el gascó Arruketa):
a la seva Ornitologia de 1745, el nord-català Pere Barrera ja va semblar anomenar Ramier no el tudó -l´actual Ramier francès- sinó el Colombin, la nostra Xixella:
un text sobre tórtores però també coloms i tudons, aquí
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada