Entrades

Tutejant coloms

Imatge
Dos dels (molts) trets interessants de l´euskara són, d´una banda, l´absència de gènere als substantius/adjectius, de l´altra les formes al.locutives de la conjugació. El problema és que aquest darrer trenca amb la neutralitat de gènere que genera el primer. És una característica ben coneguda i estudiada de la llengua: quan dues persones es tutegen, els parlants introdueixen marques del gènere de l´interlocutor/a en gairebé totes les formes verbals; no només quan el subjecte és la 2ª persona. És a dir: no només "tu fas" té marca de masculí o femení, sinó també "això és" -aquesta seria una forma al.locutiva. (així, aquesta famosa cançó del grup Negu Gorriak duu per títol "Geurea da garaipena", on Da és la forma "neutra" 'és', però al llarg de la cançó el que diuen és, si no ens falla l´oïda, Geurea dek garaipena i Geurea den... fent servir les variants guipuscoanes de Duk i Den, formes al.lucutives masculina i femenina. La traducció litera

La lògica de l´ergativitat

 Un text escrit fa 10 anys ens serveix com a primera entrada d´aquest blog  És sabut que l´ èuscar   és una llengua on els agents de frases transitives (i d´algunes inergatives) van marcats amb el cas ergatiu. Tant se val si l´agent és un nom, un pronom de 1º,2ª o 3ª persona, un ésser animat o inanimat. En  aquest article  el lingüista Marc Bavant reprèn i defensa la vella teoria de l´ergativitat dels substantius i pronoms que designen éssers animats en Pre-Proto-Indo-Europeu. Atès que la tendència observada en molts llenguatges és precisament la contrària (és a dir, quan dins d´una mateixa llengua conviuen el marcatge nominatiu/acusatiu i l´ergatiu/absolutiu aquest darrer és el propi dels sintagmes nominals situats a la part baixa en l´escala d´animacitat) 1  en Marc Bavant s´esforça a demostrar que moltes llengües manifesten un rebuig a considerar els éssers inanimats com a potencials agents de verbs transitius. L´euskera, tot i les aparences, en seria un exemple: Bavant esmenta d´un